Ja en l’etapa florentina, en algunes obres de Francesco Landini i de compositors més joves, com Paolo Tenorista i Andrea dei Servi entre d’altres, apareixen nous senhals com "Alessandra", "Cosa" (Niccolosa), "Lena" (Magdalena), "Orsa", "Petra". Algun dels versos on apareixen aquests senhals reben una particular èmfasi sonora, fet que va cridar l’atenció dels estudiosos, permetent-los arribar a la conclusió que aquell terme era, en realitat, un senhal. No sempre, però si en alguns casos, s’ha arribat a identificar la dama a qui anava dedicada la composició.
A Loindan'Amor, Locus Desperatus proposa una representació auditiva i visual de les composicions líriques del trecento italià que contenen senhals. Un espectacle interdisciplinari i intertemporal, on es fusiona la reconstrucció de la música medieval amb textos amorosos de Carles Fages de Climent i la dansa contemporània. La ballarina ens descriu, amb les seves coreografies actuals, l’expressió profunda dels sentiments que descriuen les lletres i músiques creades pels autors italians, interpretades seguint criteris històrics.
Música del s. XVI, textos del s. XX i dansa del s. XXI al servei del tema per excel·lència: l’amor i el desamor.